QUE REPRESENTA LA BANDA DE MÚSICA:
Som l’associació cultural més antiga del poble amb quasi 150 anys d’antiguitat. Hem passat per totes les vicissituds que la història ens ha deparat, des de guerres, unificacions amb el nostre poble veí, segregacions, divisions internes, però, l’afició ens ha unit sempre.
En el nostre si tenim diverses generacions, amb les seues inquietuds i il·lusions. També tenim representants de tots els estrats socials i intentem ser solidaris per què aquells que desitgen progressar en l’art musical arriben on les circumstàncies i les capacitats els porten.
Portem l’alegria en les festes, ja que no podem entendre les falles, cercaviles, festes patronals, etc. sense la presència de la música. També acompanyem a la nostra patrona Santa Bàrbara quan baixa a reunir-se de manera solemne amb els Sants Joans i quan torna a la seua casa, l’acaronem amb joia jovenívola i li mostrem el poble en la pujà.
Quan participem en els concursos musicals, representem a la vila de Faura per tot arreu i la nostra bandera simbolitza tots els anhels que generacions rere generacions han tingut per superar-se i millorar artísticament.
INTRODUCCIÓ
És necessari enquadrar la seua creació dins la tradició bandística de la subcomarca de l’antiga Vall de Segó coneguda en l’actualitat com Les Valls. Així, ens cap l’honor de tenir en la subcomarca una de les Bandes de Música més antigues de la Comunitat Valenciana, que és la Banda de Quartell, la qual va ser creada el 1826 i que l’any 1851 es configuraria com una Banda amb Director i que el 1887, va fer els primers estatuts. També a Quart de Les Valls va existir una Banda de Música que es va escindir en el segle XX, i que es van dissoldre abans de la Guerra Civil, i serà el 1983 quan tornarà a refundar-se sota la direcció d’En Francisco Javier Navarro Sanclemente, músic format en la nostra agrupació musical.
Pel que fa a la Banda de Faura, les fonts orals parlen de la seua creació el 1878, quan dos músics: Manuel Añó (clarinet) i Salvador Navarro (tuba) decideixen la formació d’una agrupació musical a Faura que emularà a les formades en altres poblacions de la comarca del Camp de Morvedre com Quartell, Sagunt, etc., i que el primer director de l’Agrupació va ser En Lorenzo Ruiz Osca, natural de Guadassuar, que el 1878 exercia de Mestre de Primera Ensenyança en Faura.
LA SOCIEDAD ARTÍSTICA MUSICAL «VILLA DE LA UNIÓN» (1878-1903)
El primer director d’aquesta agrupació del qual tenim constància documental es José Sancho, amb el qual es va presentar aquesta Banda per primera vegada al Certamen de Bandes de València el 1893, i amb el director que es va aconseguir el primer guardó va ser Federico Romero, músic major de l’exercit retirat, que va ser contractat i que va fer una important labor, que va fructificar l’any 1898, en que es va aconseguir el Primer Premi de la Segona Secció, interpretant “Escenas pintorescas” de Massenet. Tornà la Banda a participar l’any següent, però els esdeveniments de la Guerra de Cuba va determinar la suspensió del Certamen. Tornaria l’any 1901 sense aconseguir cap guardó, la mateixa sort van tindre en 1902 i un any més tard i interpretant la “Rapsodia Española” d’En Salvador Giner, van aconseguir un accèsit, essent l’última participació d’aquesta agrupació en el Certamen de València.
DISSOLUCIÓ DE LA BANDA UNIÓN MUSICAL VILLA DE LA UNIÓN
Les Bandes de música són com un esser viu en el qual es reflecteixen totes les circumstàncies que afecten a la comunitat que li dona vida, i amb la dissolució de la “Villa de la Unión”, que estava formada per les actuals poblacions de Faura i Benifairó de Les Valls, la Banda va passar circumstàncies greus que van conduir a la seua dissolució a partir del 1903.
No disposem de moltes fonts escrites que ens parlen dels fets que van succeir, però els canvis externs en la vestimenta van ser evidents. Així, en les fotografies que ens han arribat es pot observar que es passà de portar una gorra amb un xicotet plomer, jaqueta amb botons daurats i cinturó, i pantaló amb bandes laterals, a pantalons sense banda, jaqueta sense cinturó i gorra de plat, el que confirmaria que després de la dissolució de la Villa de la Unión, la Banda passaria a anomenar-se Sociedad Musical de Faura.
CONSTITUCIÓ DE LA «SOCIETAT MUSICAL DE FAURA» (1903-1921)
Fonts orals parlen que van dirigir la Banda Severino Alart, Hipolito Negre, Enrique Garcés Ballester i Juan Eiroa. La qualitat artística de la Banda després de la seua reestructuració no va permetre l’assistència al Certamen ni a altres concursos però, l’agrupació va anar creixent en nombre de components fins arribar a l’any 1921, on es va tornar a produïr un fet que va marcar el futur de la Banda, i que va ser l’escissió en dos agrupacions de la Banda, amb l’excusa de la baixa qualitat artística del director En Juan Eiroa, però que amagava les rivalitats encobertes entre els bàndols polítics liberal i conservador.
ESCISIÓ DE LA BANDA «SOCIETAT MUSICAL DE FAURA» (1921-1930)
Les profundes disputes entre els membres de la banda, donà com a conseqüència que es dividiren en la Banda de la «Pistola» (Antigua Unión Musical de Faura) sota la direcció de Manuel Muñoz Villanueva i «La LLanda» (La Juventud Musical), sota la direcció del susdit Juan Eiroa.
No van faltar cançons amb contingut denigrant entre ambdues agrupacions com aquesta:
«I el dia de San Gil en Benifairó gran festa faràn
la música La Llanda barat al gasto anirà a tocar
el dia del Corazón per setze quinzets mos han estafat
no els haviem d’haver donat
perque han fet la gran empastrà.
I en la procesó el retor anava dirigint
perque Liborio no se podia aclarir
i es quan donaren-li la batuta a Bonet
i és quan pugueren passar avant-hi un poquet.
De Benifairó a Almenara La Llanda no sap eixir
per no tindre un bon mestre per a que els sapiga dirigir.
Ai, Llanderos, ja vos podeu arretirar
que la Pistola vos guanya per a tota la vida ja.
També els membres de “La Llanda” es van inventar una cançó referida a “La Pistola” amb aquesta lletra:
La bandera de La Llanda es de or i plata fina
i la de la Pistola s’ha cagat-hi la gallina.”
La lletra feïa referència al color de la bandera de la Llanda que imitava al de la Bandera nacional espanyola i que deixava ben clar el menyspreu cap a “La Pistola.”
Pel que fa a les aspiracions artístiques, cal dir que l’any 1924, La Pistola es va presentar al Certamen de València en la Segona Secció amb resultat negatius, però no van perdre la il·lusió i van tornar els anys 1925, 1926, 1927 i 1928, amb els mateixos resultats negatius.
En aquestes circumstàncies tan adverses sorgiran un grapat de músics que seran recordats en el futur: Enric Garcés Garcés, director i compositor. Joan Garcés Queralt , director que dona nom a la nostra escola de música, Vicent Garcés Garcés, compositor membre del Grup dels Cinc i per últim, Eliseo Ribelles Garcés, flautista i a més deixeble com els seus cosins de Manuel Palau Boix.
Les Bandes de «La Llanda» i «La Pistola» van continuar llurs camins paral·lels fins poc abans de la Guerra Civil, quan l’Antiga Unión Musical de Faura es va dissoldre.
LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
La Guerra va afectar a tota la població i com no a l’agrupació, que va suspendre les seues activitats ja que molts del seus membres van ser mobilitzats i el resultat va ser bastant desastrós per a l’activitat musical.
Després de la Guerra Civil, concretament l’any 1940 i per iniciativa d’Enrique Garcés Ballester es reconstituirà la Banda, amb 17 músics de les dues agrupacions anteriors sota la seua direcció. Del 1942 al 1948 la van dirigir Francisco Antonino i José Gimeno. Vicente Redondo romandrà el Director del 1949 al 1951. De 1951 al 1953 la va dirigir Manuel Muñoz (fill) i amb ell començarà l’assistència als concursos de la Banda de Faura, ja que el 1951 es van presentar a un concurs de pas-dobles que es va realitzar en el transcórrer de les Falles i es va guanyar el primer premi interpretant «Viva el Rumbo». Del 1953 al 1955 es va fer càrrec de la direcció Juan Bañón amb qui es va iniciar l’assistència al Certamen de València després de la reunificació de la Banda. Així l’any 1953 i en la Segona Secció del Certamen de la Fira de Juliol de València i interpretant d’obra obligada «Las Bodas de Fígaro» (obertura) de W.A. Mozart s’aconsegueix el Segon Premi, augmentant l’entusiasme a Faura i l’any següent, en la mateixa categoria i interpretant d’obra obligada «La Gazza Ladra» van aconseguir el Primer Premi.
LA PRIMERA CRISI DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL.
Tot semblava anar molt bé i l’entusiasme creixia, agafant la direcció Victorino Bel Castell del 1955 al 1958, nascut a Traiguera i que acabaria dirigint la Banda Municipal de Saragossa (la qual cosa ens dona una idea de la seua qualitat com a director), amb el qual es va iniciar la competició en la Primera Secció amb «La Corte de Granada» de Chapí d’obra obligada i amb esforços infructuosos, ja que la Banda va ser desqualificada per presentar un excés de músics forans. No va ser este l’únic fet negatiu, ja que la Banda va ser contractada per participar en la festa de Moros i Cristians a la Vila Joiosa, i a l’hora de pagar als músics es van aplicar uns criteris que van ser considerats per alguns d’ells com arbitraris ja que feien discriminació entre músics fadrins i casats a l’hora de cobrar i va comportar que alguns membres de l’agrupació la deixaren.
S’INICIA LA RECUPERACIÓ DE LA BANDA
Del 1958 al 1968 va estar al front de la Banda Vicente Martí Feltrer, nascut a Llíria, oboè de la Banda Municipal de València des del 1934, que també va ocupar la plaça d’oboè solista en l’Orquestra Municipal de València des de la seua creació i amb el qual la Banda es va presentar al Concurs de pas-dobles de Cullera en 1959 interpretant el pas-doble “Gerona” i de lliure elecció “La gracia de Dios” aconseguint un segon premi. En 1960 es tornen a presentar al Concurs de pas-dobles de Cullera, interpretant “Valencia“ de Lope d’obra obligada i “Todo son nubes“ de lliure elecció i aconseguint el Primer Premi. Després es van presentar al Concurs de Pas-dobles a Gandia els anys 1961 i 1962, on es van aconseguir el Tercer i Primer Premi respectivament.
Per aquestes dates es va formar al si de la Societat el «Conjunto Escarlata» amb la finalitat de recaptar diners per a la construcció d’un edifici per als socis i músics. El nom, que va ser proposat per Vicent Garcés Cebrián, va tindre com a conseqüència que el vestit de l’orquestra fora del mateix color que el nom del conjunt i els membres que la van constituir van ser Vicente Navarro (Trompeta), Vicente Arnau Tortonda (Trompeta), Francisco Rausell (Contrabaix), Enrique Ramírez (cantant), Ramón Galindo (Batería), Eugenio Rodrigo Signes (Saxo Alt) i Rafael Tortonda (Saxo Tenor). Moltes son les vicissituds que van passar, normals per altra part en aquest tipus d’agrupacions amb la baixa d’alguns membres i l’entrada d’altres com Sebastian Escobí, José Pérez Aleixandre, Adrián Llopis, etc. Els assajos es realitzaven en el mateix local que la Banda de Música en aquests anys (posteriorment seu de l’U.G.T.), els instruments eren de la Societat i les actuacions es realitzaven en qualsevol lloc que tinguera un mínim de condicions (Magatzems de taronja, «La Protectora», el Frontó, etc.) actuant de vegades fora de Faura principalment a l’estiu.
L’any 1966, aproximadament, es produeix una reestructuració de l’orquestra, canviant de vestuari, de repertori i anomenant-se «The Music-Son» estant constituïda per Vicente Llopis (orgue), Vicente Arnau Tortonda (trompeta), Miguel Lafont (Saxo tenor), José Salvador Muñoz (Bateria), José Ramirez (Guitarra baixa) i Enrique Ramírez Villanova (veu).
Quan el vocalista es va deixar per motius professionals el conjunt, es va tornar a fer una nova reestructuració del conjunt, cap al 1967, anomenant-se «Los Royals», (ja que desconeixien que el nom anterior l’utilitzava un altre conjunt amb més antiguitat) i estava formada per Vicent Llopis, Vicent Arnau, Eliseo Cantin Bonet (veu), José Salvador Muñoz, José Ramirez, Miquel Lafont (Saxo tenor) i Eugenio Rodrigo, que en vindre de la mili entra a substituir a Miquel Lafont. Actuaven tots els dissabtes per la nit i diumenges per la vesprada en hivern en el local de la Societat Joventut Musical de Faura, per una quantitat simbòlica, deixant el gros dels beneficis per a la Societat, fins que aquest conjunt es va dissoldre cap al 1970-71. En l’estiu tocaven per tot arreu on eren contractats. En un moment determinat, Eliseo Cantin deixà el conjunt i el seu lloc l’ocuparà Eugenio Rodrigo (veu) i Miquel Lafont retornarà a tocar el Saxo tenor. La Societat, no podrà mai agrair suficientment l’entusiasme dels músics que van tirar endavant el projecte i l’esforç de molts socis que els van secundar fent labors de conserge, barman, etc.
CONSTRUCCIÓ DE LA SEU SOCIAL (1963-66)
L’any 1963 seria molt important per un fet extra-musical, que va ser l’adquisició dels terrenys per ubicar la seu social, ja que la Banda es veia obligada a assajar dalt de l’Ajuntament de Faura, en el local expropiat a l’U.G.T. després de la Guerra Civil, o en els magatzems de taronja, en el Palau del Comte o en el carrer quan es preparaven per alguna competició musical.
En aquest cas, cal ressenyar el mecenatge de José Pérez Sancho, que va deixar quasi 200.000 pessetes a la Societat, amb la possibilitat de tornar-les en 15 anys sense interessos, que es van poder adquirir els terrenys i per la qual cosa va ser nomenat Soci d’Honor.
La inauguració de la seu social es va fer l’1 de Gener del 1966.
De 1968 a 1970 va ser director titular Miguel De la Fuente, molt bon instrumentista de trombó amb el que es podia haver-se fet una gran escola de instruments de vent metall, però, les circumstàncies van fer que aquesta labor la fera en la Vall d’Uixó, on va anar-hi després de Faura.
Pel que fa al Certamen de la Fira de Juliol en València, en l’any 1970, presentant-se en la Segona Secció amb l’obra “La reina mora“ de Serrano i de lliure “Rui Blas“ es va aconseguir el tercer premi sota la direcció accidental de Ramón Herrero García, per un accident de transit de José Torregrosa. En 1971 anant en la primera secció i portant d’obra obligada “Maruxa” i de lliure elecció “Boris Goudunov” de Mussorski s’aconsegueix el primer premi sota la direcció de José Torregrosa Sevila.
Del 1973 al 1974 dirigirà la Banda Eliseo Ribelles Garcés, natural de Faura, que va intentar cimentar una Escola d’Educands basada en una adaptació de la metodologia Orff, presentant a mes de 20 Educands als exàmens lliures del Conservatori de València que es van realitzar a Sagunt, aprovant la totalitat dels alumnes, però, per el desig de concursar en el Certamen i la incomprensió de la seua metodologia i del seu projecte, va conduir a la seua desvinculació de la Banda. Els resultats no es farien esperar en l’Escola d’Educands, ja que tots els alumnes presentats l’any següent lliures en el segon curs al Conservatori van ser suspesos. Pel que fa als concursos, l’any 1972 l’agrupació es presentarà al Certamen en la primera secció obtenint el primer premi. L’any 1974, la Banda concursarà en la Primera Secció del Certamen de València, aconseguint el Segon Premi sota la direcció de Ramón Herrero com a Director Accidental per segona vegada, interpretant d’obra obligada “La dolorosa “ de José Serrano i “Boris Gudonov” de lliure elecció. Per un curt període de temps va dirigir accidentalment la Banda Joan Garcés Queralt i Enrique Artiga Frances, iniciant-se un període d’estabilitat a partir de la contractació Enrique Andreu Romero, natural de Torrent, músic militar especialista de clarinet. En 1977 s’aconsegueix el Tercer premi en la Primera Secció del Certamen de València interpretant la «Suite alicantina» i de lliure «Egmont» de L.V. Beethoven sota la direcció de Mariano Puig, com a Director Accidental i l’any següent, amb Joaquin Mechó Nebot, es va aconseguir el Primer Premi en la Primera Secció, interpretant d’obra obligada «Obertura 1812» de Tchaikovski i “Rienzi” de Wagner en l’any del centenari de la banda.
Les causes d’aquests fets cal buscar-les en alguns factors que van contribuir a que el nivell artístic de la Societat Joventut Musical de Faura fora competitiu, com la figura de Joan Garcés Queralt, que en aquests moments dirigia la Banda Municipal de Castelló, i que col·laborava en la preparació de la Banda de Faura per a participar en el Certamen. També era l’encarregat de buscar músics per a la Banda de la qual era Director titular, i un nombre respectable de músics de la Banda de Faura van passar per la Municipal de Castelló, la qual cosa constituïa un incentiu professional i artístic per aquests músics donant com a resultat un important nombre de músics que es van professionalitzar o semi-professionalitzar i que es feien notar en les competicions musicals. També es va produir en aquests moments un canvi generacional conformat pel músics educats als Conservatoris enfront dels formats amb la pràctica diària sota la batuta de Joan Garcés Queralt. Pel mèrits adquirits Joan Garcés Queralt, va ser anomenat Director Honorari de la Banda Societat Joventut Musical de Faura l’any 1960.
EL DIRECTOR JOAQUIN MECHÓ NEBOT (1978-1989)
Director nascut a la Vilavella, procedent de la Banda Municipal de Castelló, on era especialista d’oboè i Corn Anglés, que va estar al front de la Banda al llarg de 10 anys, en un nou període d’estabilitat amb el recolzament del President de la Societat Juan Garcés Cebrián.
Amb Joaquin Mechó l’agrupació es va presentar al Certamen de l’any 1978 (ja esmentat), posteriorment, l’any 1986, es va aconseguir el Primer Premi en la Primera Secció interpretant com a obra obligada «Semblances de la meua terra» de Luís Blanes, obtenint-se el cinquè lloc en la Primera Secció l’any següent. En 1988 es va presentar amb la 1a secció obtenint el 3r premi. L’any 1989, amb motiu de la festivitat de Santa Cecilia, es va presentar al públic la Coral Polifònica que constava de 14 veus blanques, 6 sopranos, 7 contralts, 4 tenors i 6 baixos, que seria el germen de l’actual Coral Benicalaf, ja que el 1990, el director va ser Julio Cabo i l’any següent va agafar la seua direcció Asensi Cabo, amb el qual es va constituir com una agrupació independent.
La davallada de la banda es feia evident per molts motius, un d’ells era el canvi generacional natural en tota agrupació que comportava la necessitat d’una forta inversió en les Escoles d’Educands ja que constitueixen el futur, però, en la Banda de Faura, es va produir un desequilibri entre la Banda i la seua Escola d’Educands, ja que mentre la Banda seguia assistint al Certamen amb la gran quantitat de recursos necessaris per poder fer-ho, l’Escola d’Educands patiria retalls de pressupost davant una situació econòmica «delicada» de la Societat, i en vegada d’invertir en la millor formació de les noves generacions i en intentar la seua professionalització, i quan els resultats es van fer evidents, la Banda estava en una situació de «crisi de creixement”.
S’INICIA UNA NOVA ETAPA AMB EL DIRECTOR RAMÓN HERRERO
Entrarà a dirigir la Banda a partir del 1989 Venancio Rius, clarinetista molt jove i de molta qualitat, posteriorment, es va participar en el Certamen de València en la Primera Secció sota la direcció de Nicanor Sanz Cifre, com a Director Accidental, aconseguint el Tercer Premi i interpretant d’obra obligada “Espartaco “ i de lliure “1812” de Tchaikovsky. Posteriorment, entrarà Juan Pérez Camarelles com a President de l’entitat i dirigirà la Banda Francisco Alegre Torrijo, clarinet de la banda Municipal de València i en 1994, el director titular romandrà Ramón Herrero, amb qui es va a participar en el Certamen de Cullera de l’any 1996 i de 1997, amb un segon i un primer premi respectivament.
En 1995 es va constituir l’Escola de Música Joan Garcés Queralt de Faura i Benifairó de Les Valls, institució que amb el suport dels ajuntaments de Faura i Benifairó de Les Valls i de la Banda Societat Joventut Musical de Faura, formarà les noves generacions de músics. El Director-fundador va ser Sergi Arrando, que va estar al front a llarg dels dos primers cursos acadèmics.
RAMÓN HERRERO GARCÍA (1994-2004)
L’any 1996 entrarà de President de la Societat, Xesco Guillem Escobar amb 21 anys, el temps ha demostrat que la seua aportació i renovació de l’entitat va ser molt positiva en general i que amb Ramón Herrero de director titular, participarà en el Certamen de València, aconseguint el Primer Premi i Menció d’Honor en la Primera Secció amb “Boris Gudonov” amb un arranjament de Mas Quiles i d’obra lliure “Mutanza”, entre altres guardons, ja que també va participar anteriorment en el Certamen de Bandes de Cullera en 1996 i 1997 com ja s’ha fet esment.
En 2001, es va presentar al Certamen de la Diputació, aconseguint el primer premi de la província de València i presentant-se al l’interprovincial en Xest, aconseguint el segon premi. L’any 1999, s’editarà el primer CD de l’agrupació i es participarà en el Festival de Bandes de Darfo Boario Terme (Italia). L’any 2000 començà el Curs de Perfeccionament Musical “Vila de Faura” i la Banda va viatjar a Massiac (vila francesa agermanada amb Faura) on va oferir diversos concerts. Aquest any també va participar en el III Eurofestival de Bandes de Música a Kurbad Chlema (Alemanya).
L’any 2002 s’aconseguirà el Primer Premi en el Certamen Nacional “Vila de Leganés”.
La Banda també rebrà l’alta distinció de la Generalitat Valenciana així com la Medalla d’Or de Sant Carles.
PRESIDÈNCIA DE FINA GÓMEZ MONTEAGUDO (2003-2019)
Per primera vegada, en la seua llarga història, una dona es elegida l’any 2003 per ocupar la Presidència de la Societat: Fina Gómez Monteagudo i té l’honor d’organitzar les celebracions del 125 aniversari de la formació de la Banda.
En octubre de 2003, l’agrupació rep la medalla d’Or de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en reconeixement a la seua trajectòria i aquest mateix any el “Premi Arrels”, en reconeixement a la seua trajectòria cultural en la comarca del Camp de Morvedre.
Més recentment, el 2005, sota la direcció de Jaume Domenech Granell, va participar al Certamen Provincial de Diputació de València i va guanyar el 1r premi en la Secció Primera.
Al 2006 van participar per segona vegada a l’Eurofestival de Bandes de Música Kurbad Schlema (Alemanya).
Els anys 2006, 2007 i 2008 va participar en la Trobada de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana en Marina d’Or.
En 2007, la banda va rebre la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Valencia a les Societats Musicals de la província de Valencia .
El 4 de novembre de 2007, va interpretar un concert extraordinari en l’Auditori del Palau de Congressos de Castelló.
En 2009 la va tornar a dirigir Venancio Rius Martí i en 2010, la dirigirà José Francisco Sánchez Iborra fins a 2014.
En 2010 rep el premi Euterpe a la participació federal.
L’any 2012 obté un primer premi en la Secció Primera del Certamen Internacional de Música Vila de la Sènia interpretant de pas-doble “La gracia de Dios”.
El 4 de maig de 2014, la Banda junt a l’Escola de Música duen a terme un concert homenatge al Director Honorari Joan Garcés Queralt, en el seu 100 aniversari. Aquest concert el dirigirà José Beltrán Bisbal, director titular de la banda SJM de Faura.
En setembre de 2015 participa en la primera Gala de la Música del Camp de Morvedre, Premis Orpheo organitzada per la FSMCV. El 10 d’octubre d’aquest any la banda participa en un concert extraordinari en el Palau de la Música de València acompanyada del Cor de l’Escola de Música Joan Garcés Queralt.
En 2016 en un concert de la banda es presenta la biografia del Mestre Enric Garcés Garcés, que va ser director de la Banda de Faura, l’Alcúdia, Terrassa i Barcelona.
L’any 2018 guanya un primer premi en el Certamen de la Diputació de València en la primera secció sota la direcció de José Beltrán Bisbal. Aquest any s’atorga el premi Orpheo de la Gala de la Música de la FSMCV comarcal a Fina Gómez Monteagudo, per la seua labor al front de la Societat al llarg de 15 anys. Pel que fa als projectes socials, l’entitat reforçarà l’estructura de la seu social amb bigues de ferro per poder construir en un futur un Auditori per a la SJMF en la tercera planta de l’edifici.
LA PÀNDEMIA DE LA COVID AFECTA A LA SOCIETAT
En 2019 la presidència recaurà en Mariano Peiró Aunés.
Sota l’impuls de la nova Junta Directiva sorgirà una xaranga: “Telesios”, amb un nou plantejament de les relacions entre la Societat i els músics.
L’any 2020 es durà a terme un concert amb motiu del Dia de la Dona on es fa un homenatge a les dones pioneres en formar part de la Banda de música. Aquest any amb motiu de la pandèmia de COVID la Societat ha d’adaptar-se a les normatives comunitàries i participa en activitats solidàries.
En 2023 es du a terme el projecte per fer una sala d´ assajos diàfana dalt del local social. Tot i rebre una subvenció de la Diputació de València, la Societat ha de renunciar a aquesta, ja que amb motiu de la COVID i de la mala gestió del conserge del Bar Musical no hi ha suficient remanent per tirar endavant una nova fase de la construcció dels accessos al futur Auditori.
Per primera vegada en molts anys, la Junta Directiva dimiteix en bloc i s’ha de constituir una Junta Gestora, formada per uns 15 socis i sòcies.
En 2024 agafarà la presidència Enric Rey Benavent en una situació de crisi financera de la Societat i de crisi artística de l’agrupació musical.
Acabem aquest resum de la “nostra Banda de Música”, afirmant que és el referent cultural de la vila de Faura, i que amb la seua continuïtat demostra l’interès musical i artístic de les persones que constitueixen la Banda i la societat que l’envolta, tan de Faura com de Benifairó de les Valls, formant un nexe d’unió entre les dues poblacions per tradició i història.
Sergi Arrando i Màñez